Professor de "Cultura Espanyola" a guarderies de Seoul


Sorgí una feina, uns ingressos, que es convertiren en afició, oci, grans moments, amics i satisfacció personal. Un programa multicultural per guarderies de la capital coreana. Els nens i nenes veien com arribaven professors més i menys sonats, amb ganes d'ensenyar que tots tenim folklore diferent però similars ganes de gaudir amb companyia compartint-les.
El hanBo coreà (vestit tradicional que duen les xiquetes) queda hamònicament xocant amb el vestit de SantFermín que vaig escollir com a model de vestit tradicional espanyol.

Els nens admiraven amb estupefacció un català

vestit "d'espanyol" que els ensenyava cançons com "sol solet" al ritme d'una jota aragonesa i uns passos de salsa amb musiqueta flamenquilla. Garbuix de tots els racons del més enllà de la part sud de França fins al Marroc.

La guinda fou el xou d'una plaça de toros improvisada. Els nens caoreans aprengueren a torejar igual que jesulín de Ubrique. La única diferència és que el corredor de les 8h del matí dels Santfermines es convertia en toro i el gorro era una barretina catalana.

Però si algu pensava que la cosa quedaria només amb una mica de reivinicació em sap greu per ell.

Finalment vaig optar per ensenyar el que els espanyols no paren de dir que els forma part. Ja que "som espanya" els estrangers, els coreans en aquest cas, tenien dret a conèixer la gran diversitat cultural d'Espanya. És per això que vaig dedicar una sessió a l'aprenentatge de la bandera catalana i els colors de l'equip de la capital catalana.

Tot això complementat amb el ball que cada dissabte organitzavem en el què represnetava a espanya amb "Amigos para siempre" de los Manolos.

A tots: Visca la pluralitat!!!