miércoles, 30 de mayo de 2007

PAELLA a Corea




Ahir vaig tenir una nova alegria divertida... una amiga a qui li faig classes d'español em va convidar a sopar... i la sorpresa va ser quan al arribar al restaurant hi havia PAELLA!!!! Vam decidir demanar-la i el resultat fou genial... feia que s'apriximava el camarer amb una paella amb MÀNEC!!! pensava que arribaven unes patates fregides amb ou ferrat però no.... la Paella espanyola era dins... amb un gust i presentació una mica particular...
Iaia prepara'm una paella ràpid al tornar!!!!!!!






I a més abans hi hagué la gran actuació del bon amic coreà JOSELI (ha viscut 30 anys a Espanya), amic de Paco de Lucia i expert en guitarra espanyola... OLÉ per la promoció de la música i la gastronomia!!!!!!

domingo, 20 de mayo de 2007

Boris i John Mc

Masters de Seoul

2 bellíssimes glòries del tennis mundial han tornat a la competició... són el gran Boris Becker (sobrenom... Pep) i el gran John McEnrou (sobrenom ... Guille)


Hi ho han fet per consolidar-se al primer i segon lloc del ranking coreà de l'ATP!

No falta bon humor, ganes i sempre una bona festeta de post partit!!!!

L'obert de Yonsei University

Aquesta foto correspon al torneig de Yonsei (la Universitat de Sinchon).

Els dos finalistes posen juntament amb la primera del ranking femení, l'espanyola-coreana Lina. Boris i Mc van tenir l'honor de rebre unes magistrals classes de tècnica acurada i de presició al més pur estil coreà!

Nadal 2006/07 a Beijing


La meva familia de Beijing
Aquest és el meu gran amic i germà petit (弟弟)... 他叫潘剑楠 (es diu Pan Jiannan).
Aquestes fotos són dels reis 2007 a Beijing. Per primera vegada a la història en comptes de venir d'Orient varen arribar d'Occident.

El meu pare xinès: 潘叔叔 (Pan shushu, l'oncle Pan) i 苏阿姨 (Su Ayi, la tieta Su), que són els pares d'en Jiannán, i els que de la manera més amable em van acollir a casa seva durant 3 mesos realment fantàstics!
Entre altres coses aquesta van ser uns dels regals, Visca el barça, uns Farias de las grandes ocasiones i colònies d'Europa!
Gràcies als 3!!!

lunes, 14 de mayo de 2007

Playa de Daecheon


Fin de semana en la playita de Korea, en un bonito pueblecito que podria paracer la Costa del Sol pero sin los radiocassettes ni tampoco alemanes o europeos del norte!! Los más guiris por supuesto... nosotros:

de izquierda a derecha:

Pep, David, Hyejung, Sooyeon, Laura, Lina, Joan, Maria, Bodjan, Cris i yo.
Corea, España, Portugal, Rumania y Catalunya juntos en la playa, de mariscada, Norebang (karaoke)... y otra vez playa el domingo!!



Pero las playas son playas en España y en cualquier otro lugar...así que la cultura de cerveza y playa existe también aquí..por supuesto...o por lo menos nosotros la disfrutamos!!!
Un poco de detalle de todo, las barquitas coreanas... y también la gran cena que nos comimos a base de almejas, ostras, mejillones y parecidos...!!! Si quereis una buena mariscada, sin que falte nada de cerveza y alcohol coreano ya tardais en venir... porque el precio es lo mejor...barra libre, cuando se tremina llamas al camarero y otra, otra, otra ronda hasta que paras por lleno, borracho y compasión por el jefe del restaurante... a quién no quieres arruinar en una cena sin limites... todo por...poco más de 10 euros!!!!!



domingo, 6 de mayo de 2007

Montañas de HEBEI

Fin de semana de montaña auténtica en China



Esto es el noroeste de la província de Hebei, justo en el límite que limita con Mongolia Interior.
Enero de 2007, mucho frio y buena gente.
Partimos de Beijing en furgoneta, unas 4'30h de viaje. Eramos 7 magníifcos dispuestos a lo que sea en este periodo glaciar en China.
Héctor (natural de Lleida), José (de Castellón), Andrés (de Colombia, también de Columbia...), Anako (francesa, pero crecida en Katmandú, nepal), Mirella (de Italia), Caroline (de Bélgica) y yo.


La casa, el "hotel"
Es aquí donde pasamos noche, todos en la misma habitación y cama, de estilo chino de montaña, con el kang (calefacción) que tanto sirve para cocinar como para dar calor debajo de la cama, permitiendo (si hubiese funcionado bién) que el colchón esuviera calentito toda la noche... la realidad fue otra... aunque gracias al vino y complemento la pasamos en grande.
Recordatorio: Gracias Héctor por estos vinos de selección acurada que compraste después de la misma noche de fiesta del viernes (durmimos 1 hora antes de ir a Hebei).
Nuestro Guia
Cualquier frase se quedará corta para describir a este magnífico personaje. Conocedor al máximo de los alrededores del pueblo, buen caballero (se entiende que al montar a caballo), no tan bueno al explicar como frenar a un caballo (esto va por la carrera que se marcó José por la estepa china y también por mi salida a caballo de la casa que fue directamente por la cuneta y caballo desbocado...). Él también es un perfecto bebedor de Baijiu y no menos fumador ( de cualquier cosa... el regalo final que le hicimos le encantó...)

A caballo
Fue una gran experiencia, a pesar de los sustos y las dificultades que tiene el que un caballo acostumbrado a recibir ordenes en chino tuviese que esforzarse por entender nuestro dialecto macarrónico...
El paisaje, la tranquilidad, el frio auténtico de montaña, el olor a campo permaneceran siempre en nuestro recuerdo...


El cordero (fuente de risas y cena primitiva)
Esta es quizas una de las imagenes que más hemos comentado, reido y disfrutado. Pedimos un cordero para cenar y lo tuvimos. Evidentemente llegó vivo y entre todos nos encaragamos de qué en 2 horas estuviese listo en la mesa.
Nuestro guia (también degollador de corderos) hizó lo más dificil... apuñalar al animal... después José y yo tuvimos el "placer" de continuar la tarea sintiendo como el cuchillo encontraba venas, tendones, huesos hasta que finalmente dejó de mover las patas a ritmo frenético (como si estuviese en el Nanjie...)
La fiesta del cordero
A la izquierda Andrés y José.. con una pata de cordero cada uno... fue una comido al más estilo guerreros del imperio Mongol (directamente salida la carne de la barbacoa improvisada para nuestros estomagos)

Cara de satisfacción
Esto refleja las ganas con que el matador hizo su trabajo tan animosamente. Por cierto todo fue rapido, bueno y barato
Fiesta de noche
Se avecinaba una larga y fria noche, así que necesitamos de vino, pipa y música (Hector intentó esto último...aunque no resultó debido a la falta de cassettes de última genración!)
Finalmente quedamos un poco destruidos.....













La mañana siguiente fue un paseo genial por los pueblos campestres de alrededor, mientras las más animadas (Mirella y Anako) hacias de jinetes por segunda vez... los demás dijimos que seguramente los caballos necesitaban descansar.... y nos decantamos por una escalada de montaña (andrés aún recuerda la subidita... se dejó los zapatos de clavos en beijing)
Finalmente resultaron 2 dias que siempre vamos a recordar!!!
Ah, me olvidaba de decir que disfrutamos de una de las noches de más estrellas en China... recordé la historia de Timón a Pumba de las luciernagas enganchadas en el techo... precioso!









jueves, 3 de mayo de 2007

L'IMPERI DEL CENTRE


La plaça de Tiananmen天安门
No hi ha descripció possible per aquest moment... és quan arribes davant del mite Mao, a la plaça central de la ciutat quan t'adones del que realment significa la Xina i ésser xinès.
Aquesta és l'entrada a la ciutat prohibida... la que tants anys ha estat la llar dels emperadors xinesos de moltes dinasties, actualment resulta ser el que molts consideren l'últim dels "emperadors", Mao Zedong, el que et dóna la benvinguda.
China se ha puesto en pie... i jo també...

Wangfujing 王府井
Aquesta és l'entrada al gran centre comercial del carrer amb més glamour de la ciutat. Seria com ser a portal de l'Àngel de Barcelona, si em permeten la comparació... amb la diferència que si penseu que el carrer de Barcelona sempre és ple de gent aleshores s'ha de veure Wangfujing per saber què és no poder veure a més de 10 metres per culpa de l'aglomeració. Evidentment aquí es conviu amb total harmonia entre botigues de te, electrodomèstics, paradetes de menjar xinès, 北京考验 (pato pekin) i hamburgueses del malauradament cada vegada més extès McDonalds.

Els Jocs Olímpics de Beijing 2008
Les ja super famoses mascotes dels que s'espera siguin els millors jocs olímpics de la història (no us ho posarem fàcil... tothom recorda Barcelona!). Aquests 5 animals, 5 elements, 5 número màgic a Xina han despertat tota mena d'alegria i també disputa, però en aquest món tot el que desperta convereses entre la gent s'ha de considerar com un èxit!!! de moment ja hi ha una família de Henan que ha posat als seus 5 fills (al camp la política del fill únic no es respecta com a la ciutat, i a més si ets d'una ètnia no Han ho tens permès) el nom de les mascotes: Beibei (peix blau); Jingjing (un panda); Huanhuan (l'antorxa roja); Yingying (l'antílop tibetà) i Nini (l'oreneta verda).


Summer palace
Aquest és el temple o més ben dit temples conegut per ser residència de la dona dels emperadors. Es tracta d'un llac anomenat Kunming (on se'm veu a la foto) amb tots els temples al voltant i un també al bell mig `que s'hi arriba per un pont. Evidentment era l'hivern, i a Beijing com veieu no hi feia calor, bàsicament alguns dies casi em moro del fred... però els paisatges són preciosos! Es pot patinar sobre gel envoltat d'història i a l'estiu fer el mateix passeig però remant una petita barqueta! magnífic... i sempre escoltant música xinesa tradicional!

Beijing nevat
Aquesta va ser la primera nevada de l'hivern! en una nit la ciutat va quedar completament coberta de blanc... i el que era preciós de veure també era desastrós pel trànsit i per la quantitat de capes de roba que havies de dur... anava com si fos una ceba amb potes! digueu-me exagerat però molts dies eren necessaris 2 pantalons per no quedar-te petrificat al mig d'un carrer i que se't endugués una bici, moto, cotxe, bus, cavall, carretó o vehicle sense nom (n'hi havia que no els sé dir ni en català).....
Però la Xina és gran en tots els sentits!!!!!