Les Olimpíades de la Xina rural

Sota la pagoda de fusta i torre del tambor de la vila de Zhaoxing, província de Guizhou, al sud de Xina, tota la població es va reunir per observar la inauguració del que, erròniament, molta gent anomena “Les Olimpíades de Xina”.

El total de 4000 habitants de la minoria ètnica Dong d'aquest llogaret viuen en cases de fusta recollides a banda i banda del riu que creua la vila. El seu modus vivendis segueix essent pràcticament igual que el de totes les seves generacions anteriors. Nomes els petits guanys d'un turisme de pocs recursos i la precària millora de les comunicacions amb les viles mes properes han aportat un petit bri d’esperança als joves que neixen en aquest poblet, que forma part també del tan actualment anomenat "segle de Xina".

El dia 8 d'agost, a les 8 del vespre i després d'escoltar el cor de cant anomenat "El so de la natura", format per varies noies del poble uniformades amb la roba característica de l'ètnia Dong, va començar la projecció olímpica sense patriotisme urbà xinès. Nomes veient les cares, mirades i poques paraules que s'emetien a la plaça vaig comprendre que la inauguració brutal, súper lluminosa, fantàstica, contemporània, excessiva en despesa econòmica i mil etcèteres d’adjectius macro sobrepassava la credulitat dels habitants de la vila de fusta.

La feina diària de les dues famílies del poble Dong, els Lu i els Yin, es simplifica amb el cultiu d’arròs i te a les vessants de les muntanyes, un treball duríssim degut a les dificultats corporals que comporta pujar i baixar terrasses de cultiu a peu i transportant el material amb un pal a l’ombro i dos feixos a cada extrem. Els que no treballen el camp viuen de la venda de la recol·lecta de bolets, dels beneficis de tenir pollastres que passegen lliurement per tot arreu, venent carn de gos, porc i rata a la plaça major, verdures poc variades segons la temporada i, els mes afortunats, han pogut obrir un hostalet pels viatgers amants de l'autenticitat dels indrets.

Si ho pensem fredament l'or d'una de les moltes medalles que reben els esportistes aquests dies o una mínima part dels malgastats diners de la inauguració ajudaria molt al benestar i millora de vida de qualsevol de les famílies d’aquí. Es cert que hi havia habitants que vestien samarretes olímpiques durant la vetllada inaugural, però les marques de fang marro vora els cinc anells no amagaven la tarda passada sota la pluja torrencial als camps d’arròs.

No podent relacionar el que estava passant a la capital i la vida rural a l'interior vaig preguntar a un ancià de 80 anys, geperut de tants anys de carregar els farcells dels camps de terrasses a la placa del poble:

_Que sents en veure aquest espectacle inaugural dels vostres Jocs Olímpics?

La resposta no podia haver estat mes clara i sincera:

_ Els nostres Jocs Olímpics? Beijing es només la capital de Xina, i la Xina es massa més que la seva capital.