Imatges... més que mil paraules?

Imatges de Setembre, Octubre i Novembre 2006 a Corea

Festival d'Anseong, vestit com a autèntic guerrer de la dinastia Joseon de Corea.

Llàstima que la noia després d'ensenyar-li el poder de l'espasa digué que ella només podia seguir ordres de protocol... havia de continuar fent-se fotos...

Estadi de Suwon

Aquest és l'estadi on España va perdre contra Corea del Sud en aquell "maleït" dia per molts españols dels quarts de final del mundial de Corea i Japó... se'm veu la cara de tristesa?????

Estrangers fent país coreà

Festival a la Universitat de Pyeongtaek on els que venim de fora varem fer un show promocionant i afalagant molts aspectes de la cultura coreana... val a dir que teniem un sopar pagat i barra lliure al finalitzar...

Visca el Kimchi, el Kimbab, el Hangul, Soraksan, Jeju-Do, Seoul i..... el SOJU!!!

Pyeongtaek University ( i un petó ben gran a la Dasha, gran amiga rusa de Vladivostok que ha estudiat amb mi aquí)

SOJU (소주) is an alcoholic beverage with origins in korea. The main ingredient is rice, almost always in combination with other ingredients such as wheat, barley, sweet potato, or tapioca (called dangmil in Korean). Soju is clear in color and typically varies in alcohol content from about 20% to about 45% alcohol by volume (ABV), with 20% ABV being most common. Its taste is comparable to vodka, though it is often slightly sweeter due to the addition of sugar in the manufacturing process.
(Si algú té algun dubte en la definició ho resumeixo: Soju és borratxera assegurada.... i ressaca també...)

INSADONG (barri de Seoul)

Aquestes són 3 imatges d'un dels barris més característics de la ciutat, on tot passejant, mirant i comprant souvenirs, visitant galeries d'art i parant a teteries precioses pots gaudir del folklore més típic i autèntic del país coreà

Amics a Corea

Dues imatges de les moltes que hi ha hagut.

La de l'esquerra és dins el museu de la guerra de Seoul (que tot i evidentment no ser un tema de gust val la pena visitar per la inmensitat d'objectes que hi ha i la quantitat d'informació històrica que s'hi explica)

El pilot de la foto és en Josep (campió entre altres coses d'agafar al vol cacauets després d'unes quantes cerveses... ha estat genial aquest temps compartit a Corea)


Aquesta foto de la dreta és en un dels jardins d'un palau de Corea

d'esquerra a dreta i de baix a dalt:

Yongin (coreà, informàtic i bon bevedor de Soju), Park Songuk (coreà, gran amic ja conegut a Barcelona, novio de la nereida i malauradament ara al puto servei militar obligat per a tots els nois coreans durant 2 anys), Nereida (amiga, no yocha chingu, però amiga molt especial després d'haver compartit aquest any junts a Corea), Assun (companya de la UAB tb), Jo (Guillem, en coreà no l'escric, en xinès 韩威龙), Tanya (rusa de Vladivostok, gran amiga i estudiant junts a Pyeongtaek), Josep (t'he dedicat un espai a part, jaja), Huiling (xina, de Sheyang i tot un encant des del meu punt de vista, per cert una pianista de cullons i el juny anirà a espanya.....), Seri (coreana de Seoul, molt amiga, gran amfitriona i ja té la beca per passar a Barcelona tot l'any que ve estudiant) i Dasha (com ja he dit rusa de Vladivostok, molt bona amiga, boja com una cabra i..)

korea, el país dels matins tranquils

Salut a tots!

Ja fa quasi bé 8 mesos que vaig sortir de catalunya per passar-me, en principi, un any estudiant a Àsia, concretament a Corea del Sud. Estic instal.lat a la ciutat de Pyeongtaek, a menys d'una hora en autobús, metro i/o tren de la capital del país: Seoul. L'any passat vaig aconseguir una beca d'intercanvi de la Universitat Autònoma de Barcelona per a cursar el segon any de la carrera d'Àsia Oriental en aquest país anomenat "dels matins tranquils" (Corea, del sud... es clar?¿?¿). La meva primera idea era poder estudiar a Xina però no fou possible degut a les poques relacions que hi ha amb les universitats de l'imperi del centre (traducció literal de China en el seu idioma oficial: mandarí) i la UAB. Així doncs se'm oferí la possibilitat de venir a Corea i vaig acceptar.

De totes totes que vaig encertar en la desició de venir ja que amb poc més de 8 mesos he pogut conèixer, experimentar, viatjar, fer amistats i entendre molt molt millor tot el que abans havia estudiat i llegit sobre Àsia. Quan vaig arribar el setembre passat vaig estar-me 3 mesos i mig a Corea fent el primer semestre, cursant assignatures de xinès, de coreà i específiques de la carrera d'Àsia oriental en anglès (enseyades per molt bons professors coreans... que a part del temari ens van fer unes classes d'introducció a la cultura coreana i asiàtica genials... amb un simpàtic accent "Konglish" ben característic del país).

Aquí a Corea, tan el primer com el segon semestre que estic cursant ara, visc a la residència de la Universitat. Primerament vaig compartir habitació amb dos coreans, molt bona gent i ara hem cambiat per fer del lloc de residència una habitació ben globalitzada (som un coreà, de Seoul, un xinès, de Beijing i el meu millor amic com explicaré d'aquest país, i un noi de Mongòlia, amb qui des del dia que vaig arribar vam començar una molt bona amistat, és l'autèntic descendent del que ha estat el cap del més gran imperi de la història: Genghis Khan!). L'habitació és doncs un espai on l'idioma parlat no té cap mena de lògica... es parla anglès com a idioma general (tot i cap de nosaltres ser-ne natiu, ni tampoc amant, com ho demostra la diferència de pronúncia de cadascú... m'he donat compte que l'adjectiu "nice" sona ben diferent en boca de cada país... jeje). Jo amb en Jiannán (Beijingren, persona de Pekin, i ja considerat com un germà) intento només parlar en xinès ajudant-me de l'anglès i el diccionari sempre que no puc expressar-ho tot...ell amb mi utilitza també el xinès per voluntat meva d'haver-me de forçar a escoltar el mandarí a totes hores per familiaritzar-me). Amb l'Avaa (Mongòlia) parlem anglès, tot i que ell parla coreà amb els coreans perquè és l'idioma que estudia. Amb en Songuk (coreà) parlo anglès però xapurrejant coses amb coreà (lo més bàsic perquè he vist que estudiar dos idiomes asiàtics és massa complicat, volent fer-ho a màxim nivell). I per suposat que encara hi ha més idiomes perquè la naturalitat no falta mai en els diàlegs, així que també es parla mongol i català. Les paraulotes és el que tothom sap en tots els idiomes... fa gràcia sentir el català de girona en veu de coreans, xinesos, mongols, filipins, japonesos i russos. Ah... el castellà també apareix en algun moment... però no arriba ni a considerar-se de ciutadà de segona classe.....

Són moltes les històries que m'han passat durant aquests mesos... evidentment els 3 mesos també que he passat a Xina, a Beijing (a casa d'en Jiannán) i també viatjant, tota la gent de tots els països que he conegut allà i també a Corea podrien omplir forces pàgines de blog. Malauradament he decidit crear-lo ara, així que els records més bonics i els viatgets serà el que a temps lliure escriure per penjar-ho...

de moment una benvinguda al nou blog, gràcies a tots per l'ajuda i l'amistat i espero que aquest sigui un espai com el nom indica.... de trocamins....