PAELLA a Corea

Ahir vaig tenir una nova alegria divertida... una amiga a qui li faig classes d'español em va convidar a sopar... i la sorpresa va ser quan al arribar al restaurant hi havia PAELLA!!!! Vam decidir demanar-la i el resultat fou genial... feia que s'apriximava el camarer amb una paella amb MÀNEC!!! pensava que arribaven unes patates fregides amb ou ferrat però no.... la Paella espanyola era dins... amb un gust i presentació una mica particular...

Iaia prepara'm una paella ràpid al tornar!!!!!!!

I a més abans hi hagué la gran actuació del bon amic coreà JOSELI (ha viscut 30 anys a Espanya), amic de Paco de Lucia i expert en guitarra espanyola... OLÉ per la promoció de la música i la gastronomia!!!!!!

Boris i John Mc

Masters de Seoul

2 bellíssimes glòries del tennis mundial han tornat a la competició... són el gran Boris Becker (sobrenom... Pep) i el gran John McEnrou (sobrenom ... Guille)

Hi ho han fet per consolidar-se al primer i segon lloc del ranking coreà de l'ATP!

No falta bon humor, ganes i sempre una bona festeta de post partit!!!!

L'obert de Yonsei University

Aquesta foto correspon al torneig de Yonsei (la Universitat de Sinchon).

Els dos finalistes posen juntament amb la primera del ranking femení, l'espanyola-coreana Lina. Boris i Mc van tenir l'honor de rebre unes magistrals classes de tècnica acurada i de presició al més pur estil coreà!

Nadal 2006/07 a Beijing

La meva familia de Beijing

Aquest és el meu gran amic i germà petit (弟弟)... 他叫潘剑楠 (es diu Pan Jiannan).

Aquestes fotos són dels reis 2007 a Beijing. Per primera vegada a la història en comptes de venir d'Orient varen arribar d'Occident.

El meu pare xinès: 潘叔叔 (Pan shushu, l'oncle Pan) i 苏阿姨 (Su Ayi, la tieta Su), que són els pares d'en Jiannán, i els que de la manera més amable em van acollir a casa seva durant 3 mesos realment fantàstics!

Entre altres coses aquesta van ser uns dels regals, Visca el barça, uns Farias de las grandes ocasiones i colònies d'Europa!

Gràcies als 3!!!

Playa de Daecheon

Fin de semana en la playita de Korea, en un bonito pueblecito que podria paracer la Costa del Sol pero sin los radiocassettes ni tampoco alemanes o europeos del norte!! Los más guiris por supuesto... nosotros:

de izquierda a derecha:

Pep, David, Hyejung, Sooyeon, Laura, Lina, Joan, Maria, Bodjan, Cris i yo.

Corea, España, Portugal, Rumania y Catalunya juntos en la playa, de mariscada, Norebang (karaoke)... y otra vez playa el domingo!!

Pero las playas son playas en España y en cualquier otro lugar...así que la cultura de cerveza y playa existe también aquí..por supuesto...o por lo menos nosotros la disfrutamos!!!

Un poco de detalle de todo, las barquitas coreanas... y también la gran cena que nos comimos a base de almejas, ostras, mejillones y parecidos...!!! Si quereis una buena mariscada, sin que falte nada de cerveza y alcohol coreano ya tardais en venir... porque el precio es lo mejor...barra libre, cuando se tremina llamas al camarero y otra, otra, otra ronda hasta que paras por lleno, borracho y compasión por el jefe del restaurante... a quién no quieres arruinar en una cena sin limites... todo por...poco más de 10 euros!!!!!

Montañas de HEBEI

Fin de semana de montaña auténtica en China

Esto es el noroeste de la província de Hebei, justo en el límite que limita con Mongolia Interior.

Enero de 2007, mucho frio y buena gente.

Partimos de Beijing en furgoneta, unas 4'30h de viaje. Eramos 7 magníifcos dispuestos a lo que sea en este periodo glaciar en China.

Héctor (natural de Lleida), José (de Castellón), Andrés (de Colombia, también de Columbia...), Anako (francesa, pero crecida en Katmandú, nepal), Mirella (de Italia), Caroline (de Bélgica) y yo.

La casa, el "hotel"

Es aquí donde pasamos noche, todos en la misma habitación y cama, de estilo chino de montaña, con el kang (calefacción) que tanto sirve para cocinar como para dar calor debajo de la cama, permitiendo (si hubiese funcionado bién) que el colchón esuviera calentito toda la noche... la realidad fue otra... aunque gracias al vino y complemento la pasamos en grande.

Recordatorio: Gracias Héctor por estos vinos de selección acurada que compraste después de la misma noche de fiesta del viernes (durmimos 1 hora antes de ir a Hebei).

Nuestro Guia

Cualquier frase se quedará corta para describir a este magnífico personaje. Conocedor al máximo de los alrededores del pueblo, buen caballero (se entiende que al montar a caballo), no tan bueno al explicar como frenar a un caballo (esto va por la carrera que se marcó José por la estepa china y también por mi salida a caballo de la casa que fue directamente por la cuneta y caballo desbocado...). Él también es un perfecto bebedor de Baijiu y no menos fumador ( de cualquier cosa... el regalo final que le hicimos le encantó...)

A caballo

Fue una gran experiencia, a pesar de los sustos y las dificultades que tiene el que un caballo acostumbrado a recibir ordenes en chino tuviese que esforzarse por entender nuestro dialecto macarrónico...

El paisaje, la tranquilidad, el frio auténtico de montaña, el olor a campo permaneceran siempre en nuestro recuerdo...

El cordero (fuente de risas y cena primitiva)

Esta es quizas una de las imagenes que más hemos comentado, reido y disfrutado. Pedimos un cordero para cenar y lo tuvimos. Evidentemente llegó vivo y entre todos nos encaragamos de qué en 2 horas estuviese listo en la mesa.

Nuestro guia (también degollador de corderos) hizó lo más dificil... apuñalar al animal... después José y yo tuvimos el "placer" de continuar la tarea sintiendo como el cuchillo encontraba venas, tendones, huesos hasta que finalmente dejó de mover las patas a ritmo frenético (como si estuviese en el Nanjie...)

La fiesta del cordero

A la izquierda Andrés y José.. con una pata de cordero cada uno... fue una comido al más estilo guerreros del imperio Mongol (directamente salida la carne de la barbacoa improvisada para nuestros estomagos)

Cara de satisfacción

Esto refleja las ganas con que el matador hizo su trabajo tan animosamente. Por cierto todo fue rapido, bueno y barato

Fiesta de noche

Se avecinaba una larga y fria noche, así que necesitamos de vino, pipa y música (Hector intentó esto último...aunque no resultó debido a la falta de cassettes de última genración!)

Finalmente quedamos un poco destruidos.....

La mañana siguiente fue un paseo genial por los pueblos campestres de alrededor, mientras las más animadas (Mirella y Anako) hacias de jinetes por segunda vez... los demás dijimos que seguramente los caballos necesitaban descansar.... y nos decantamos por una escalada de montaña (andrés aún recuerda la subidita... se dejó los zapatos de clavos en beijing)

Finalmente resultaron 2 dias que siempre vamos a recordar!!!

Ah, me olvidaba de decir que disfrutamos de una de las noches de más estrellas en China... recordé la historia de Timón a Pumba de las luciernagas enganchadas en el techo... precioso!

L'IMPERI DEL CENTRE

La plaça de Tiananmen天安门

No hi ha descripció possible per aquest moment... és quan arribes davant del mite Mao, a la plaça central de la ciutat quan t'adones del que realment significa la Xina i ésser xinès.

Aquesta és l'entrada a la ciutat prohibida... la que tants anys ha estat la llar dels emperadors xinesos de moltes dinasties, actualment resulta ser el que molts consideren l'últim dels "emperadors", Mao Zedong, el que et dóna la benvinguda.

China se ha puesto en pie... i jo també...

Wangfujing 王府井

Aquesta és l'entrada al gran centre comercial del carrer amb més glamour de la ciutat. Seria com ser a portal de l'Àngel de Barcelona, si em permeten la comparació... amb la diferència que si penseu que el carrer de Barcelona sempre és ple de gent aleshores s'ha de veure Wangfujing per saber què és no poder veure a més de 10 metres per culpa de l'aglomeració. Evidentment aquí es conviu amb total harmonia entre botigues de te, electrodomèstics, paradetes de menjar xinès, 北京考验 (pato pekin) i hamburgueses del malauradament cada vegada més extès McDonalds.

Els Jocs Olímpics de Beijing 2008

Les ja super famoses mascotes dels que s'espera siguin els millors jocs olímpics de la història (no us ho posarem fàcil... tothom recorda Barcelona!). Aquests 5 animals, 5 elements, 5 número màgic a Xina han despertat tota mena d'alegria i també disputa, però en aquest món tot el que desperta convereses entre la gent s'ha de considerar com un èxit!!! de moment ja hi ha una família de Henan que ha posat als seus 5 fills (al camp la política del fill únic no es respecta com a la ciutat, i a més si ets d'una ètnia no Han ho tens permès) el nom de les mascotes: Beibei (peix blau); Jingjing (un panda); Huanhuan (l'antorxa roja); Yingying (l'antílop tibetà) i Nini (l'oreneta verda).

Summer palace

Aquest és el temple o més ben dit temples conegut per ser residència de la dona dels emperadors. Es tracta d'un llac anomenat Kunming (on se'm veu a la foto) amb tots els temples al voltant i un també al bell mig `que s'hi arriba per un pont. Evidentment era l'hivern, i a Beijing com veieu no hi feia calor, bàsicament alguns dies casi em moro del fred... però els paisatges són preciosos! Es pot patinar sobre gel envoltat d'història i a l'estiu fer el mateix passeig però remant una petita barqueta! magnífic... i sempre escoltant música xinesa tradicional!

Beijing nevat

Aquesta va ser la primera nevada de l'hivern! en una nit la ciutat va quedar completament coberta de blanc... i el que era preciós de veure també era desastrós pel trànsit i per la quantitat de capes de roba que havies de dur... anava com si fos una ceba amb potes! digueu-me exagerat però molts dies eren necessaris 2 pantalons per no quedar-te petrificat al mig d'un carrer i que se't endugués una bici, moto, cotxe, bus, cavall, carretó o vehicle sense nom (n'hi havia que no els sé dir ni en català).....

Però la Xina és gran en tots els sentits!!!!!

Imatges... més que mil paraules?

Imatges de Setembre, Octubre i Novembre 2006 a Corea

Festival d'Anseong, vestit com a autèntic guerrer de la dinastia Joseon de Corea.

Llàstima que la noia després d'ensenyar-li el poder de l'espasa digué que ella només podia seguir ordres de protocol... havia de continuar fent-se fotos...

Estadi de Suwon

Aquest és l'estadi on España va perdre contra Corea del Sud en aquell "maleït" dia per molts españols dels quarts de final del mundial de Corea i Japó... se'm veu la cara de tristesa?????

Estrangers fent país coreà

Festival a la Universitat de Pyeongtaek on els que venim de fora varem fer un show promocionant i afalagant molts aspectes de la cultura coreana... val a dir que teniem un sopar pagat i barra lliure al finalitzar...

Visca el Kimchi, el Kimbab, el Hangul, Soraksan, Jeju-Do, Seoul i..... el SOJU!!!

Pyeongtaek University ( i un petó ben gran a la Dasha, gran amiga rusa de Vladivostok que ha estudiat amb mi aquí)

SOJU (소주) is an alcoholic beverage with origins in korea. The main ingredient is rice, almost always in combination with other ingredients such as wheat, barley, sweet potato, or tapioca (called dangmil in Korean). Soju is clear in color and typically varies in alcohol content from about 20% to about 45% alcohol by volume (ABV), with 20% ABV being most common. Its taste is comparable to vodka, though it is often slightly sweeter due to the addition of sugar in the manufacturing process.
(Si algú té algun dubte en la definició ho resumeixo: Soju és borratxera assegurada.... i ressaca també...)

INSADONG (barri de Seoul)

Aquestes són 3 imatges d'un dels barris més característics de la ciutat, on tot passejant, mirant i comprant souvenirs, visitant galeries d'art i parant a teteries precioses pots gaudir del folklore més típic i autèntic del país coreà

Amics a Corea

Dues imatges de les moltes que hi ha hagut.

La de l'esquerra és dins el museu de la guerra de Seoul (que tot i evidentment no ser un tema de gust val la pena visitar per la inmensitat d'objectes que hi ha i la quantitat d'informació històrica que s'hi explica)

El pilot de la foto és en Josep (campió entre altres coses d'agafar al vol cacauets després d'unes quantes cerveses... ha estat genial aquest temps compartit a Corea)


Aquesta foto de la dreta és en un dels jardins d'un palau de Corea

d'esquerra a dreta i de baix a dalt:

Yongin (coreà, informàtic i bon bevedor de Soju), Park Songuk (coreà, gran amic ja conegut a Barcelona, novio de la nereida i malauradament ara al puto servei militar obligat per a tots els nois coreans durant 2 anys), Nereida (amiga, no yocha chingu, però amiga molt especial després d'haver compartit aquest any junts a Corea), Assun (companya de la UAB tb), Jo (Guillem, en coreà no l'escric, en xinès 韩威龙), Tanya (rusa de Vladivostok, gran amiga i estudiant junts a Pyeongtaek), Josep (t'he dedicat un espai a part, jaja), Huiling (xina, de Sheyang i tot un encant des del meu punt de vista, per cert una pianista de cullons i el juny anirà a espanya.....), Seri (coreana de Seoul, molt amiga, gran amfitriona i ja té la beca per passar a Barcelona tot l'any que ve estudiant) i Dasha (com ja he dit rusa de Vladivostok, molt bona amiga, boja com una cabra i..)

korea, el país dels matins tranquils

Salut a tots!

Ja fa quasi bé 8 mesos que vaig sortir de catalunya per passar-me, en principi, un any estudiant a Àsia, concretament a Corea del Sud. Estic instal.lat a la ciutat de Pyeongtaek, a menys d'una hora en autobús, metro i/o tren de la capital del país: Seoul. L'any passat vaig aconseguir una beca d'intercanvi de la Universitat Autònoma de Barcelona per a cursar el segon any de la carrera d'Àsia Oriental en aquest país anomenat "dels matins tranquils" (Corea, del sud... es clar?¿?¿). La meva primera idea era poder estudiar a Xina però no fou possible degut a les poques relacions que hi ha amb les universitats de l'imperi del centre (traducció literal de China en el seu idioma oficial: mandarí) i la UAB. Així doncs se'm oferí la possibilitat de venir a Corea i vaig acceptar.

De totes totes que vaig encertar en la desició de venir ja que amb poc més de 8 mesos he pogut conèixer, experimentar, viatjar, fer amistats i entendre molt molt millor tot el que abans havia estudiat i llegit sobre Àsia. Quan vaig arribar el setembre passat vaig estar-me 3 mesos i mig a Corea fent el primer semestre, cursant assignatures de xinès, de coreà i específiques de la carrera d'Àsia oriental en anglès (enseyades per molt bons professors coreans... que a part del temari ens van fer unes classes d'introducció a la cultura coreana i asiàtica genials... amb un simpàtic accent "Konglish" ben característic del país).

Aquí a Corea, tan el primer com el segon semestre que estic cursant ara, visc a la residència de la Universitat. Primerament vaig compartir habitació amb dos coreans, molt bona gent i ara hem cambiat per fer del lloc de residència una habitació ben globalitzada (som un coreà, de Seoul, un xinès, de Beijing i el meu millor amic com explicaré d'aquest país, i un noi de Mongòlia, amb qui des del dia que vaig arribar vam començar una molt bona amistat, és l'autèntic descendent del que ha estat el cap del més gran imperi de la història: Genghis Khan!). L'habitació és doncs un espai on l'idioma parlat no té cap mena de lògica... es parla anglès com a idioma general (tot i cap de nosaltres ser-ne natiu, ni tampoc amant, com ho demostra la diferència de pronúncia de cadascú... m'he donat compte que l'adjectiu "nice" sona ben diferent en boca de cada país... jeje). Jo amb en Jiannán (Beijingren, persona de Pekin, i ja considerat com un germà) intento només parlar en xinès ajudant-me de l'anglès i el diccionari sempre que no puc expressar-ho tot...ell amb mi utilitza també el xinès per voluntat meva d'haver-me de forçar a escoltar el mandarí a totes hores per familiaritzar-me). Amb l'Avaa (Mongòlia) parlem anglès, tot i que ell parla coreà amb els coreans perquè és l'idioma que estudia. Amb en Songuk (coreà) parlo anglès però xapurrejant coses amb coreà (lo més bàsic perquè he vist que estudiar dos idiomes asiàtics és massa complicat, volent fer-ho a màxim nivell). I per suposat que encara hi ha més idiomes perquè la naturalitat no falta mai en els diàlegs, així que també es parla mongol i català. Les paraulotes és el que tothom sap en tots els idiomes... fa gràcia sentir el català de girona en veu de coreans, xinesos, mongols, filipins, japonesos i russos. Ah... el castellà també apareix en algun moment... però no arriba ni a considerar-se de ciutadà de segona classe.....

Són moltes les històries que m'han passat durant aquests mesos... evidentment els 3 mesos també que he passat a Xina, a Beijing (a casa d'en Jiannán) i també viatjant, tota la gent de tots els països que he conegut allà i també a Corea podrien omplir forces pàgines de blog. Malauradament he decidit crear-lo ara, així que els records més bonics i els viatgets serà el que a temps lliure escriure per penjar-ho...

de moment una benvinguda al nou blog, gràcies a tots per l'ajuda i l'amistat i espero que aquest sigui un espai com el nom indica.... de trocamins....