LA XINA D’ALTA TENSIÓ

Trepidant, frenètic, accelerat, estressat, vibrant i a la vegada rudimentari. Aquests adjectius son els més adients per descriure el desenvolupament urbanístic de Beijing. La ciutat es un no parar de ciment sobre fonaments. Però sovint les pales, els carretons manuals, les mans i l’esforç físic son els elements substitutoris de la maquinària pesada. Això té un perquè. Si tots els edificis fossin construïts per excavadores de què treballarien els milions de gent dedicada actualment i exclusivament a la construcció? L’atur a Xina existeix, però en quantitat molt reduïda tenint en compte els més de 1.300.000.000 de persones que viuen al país del drac. I es que si hi ha mà d’obra i necessitat de tenir-la controlada, perquè no fer-la servir? Es més barat que 50 xinesos piquin amb escarpa i martell que no pas tenir una pala mecànica i, a més, aquesta última treu la feina als altres 49. El medi ambient també agraeix més la suor que el fum de la pol·lució.

La línia d’alta tensió, el “tren bala” que fa el trajecte des del nou aeroport de Beijing a la parada de metro cèntrica de Dongzhimen, triga uns 16 minuts. En un obrir i tancar d’ulls el turista i el business man es veuen envoltats dels edificis més moderns i els barracons més patètics. El canvi econòmic a la capital es notori però les arrels de la cultura mil·lenària s’aferren més al subsòl xinès que els gratacels impersonals de la ciutat. Mentre uns criden el famós eslògan olímpic promogut pel govern: “Un món, un somni”, els treballadors de la construcció provinents del camp i sovint sense garanties segures de salari al acabar la feina s’acaben a corre cuita els càterings d’arròs blanc regats amb alcohol. Ells seran els gran oblidats de les olimpíades del 2008.

L’any 1949 Mao Zedong digué: “La Xina s’ha posat en peu”. El seu successor, Deng Xiaoping, la va començar a fer caminar. L’actual president, Hu Jintao, es pot estalviar les paraules... la Xina corre a 350 km/h. Ara bé, les zones rurals, les parts “oblidades” del desenvolupament econòmic, segueixen veient més properes les frases dels dos primers dirigents de la República Popular de Xina. Mentre uns es mouen amb cotxes de luxe i trens bala, altres segueixen repartint la llet del matí amb carreta, cavall, tricicle, moto elèctrica, bicicleta i a peu. Això és Xina o potser, més adient, això son les mil Xines.